|
|
La nostra tradició està marcada per un llegat cultural d'arrels agrícoles i ramaderes. Els nostres avantpassats concebien el temps de manera cíclica en relació als fenòmens naturals i la influència d'aquests sobre la terra i els seus habitants. Per l'home del camp, l'any començava amb la feina de la sembra. Amb les collites recollides, la natura semblava adormida i l'home podia dedicar-se a gaudir de la vida familiar. En base a això, els territoris mediterranis solen configurar el seu calendari festiu en base a cicles de 40 dies. La festa de Pasqua, dins el cicle de la Quaresma, la nit de Sant joan, dins el cicle de festes de foc i aigua, o el dia de Tots Sants a la tardor, són exemples de la importància que els canvis estacionals, units a les tasques agrícoles i ramaderes tenien per a les societats precedents.
Primavera
La primavera comença pels volts del 21 de març, equinocci de primavera, i acaba el 23 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu. És l’estació més càlida i humida de l’any, l’època en què el Sol és creixent, els dies comencen a allargar-se i la nit cada vegada és més curta. La primavera es caracteritza per ser l’època de l’any en què comença el bon temps: la natura, que ha estat adormida durant l’hivern, es desvetlla gràcies a les bones temperatures i a l’arribada de les pluges. La primavera l’anuncien, entre d'altres, les orenetes amb els seus vols, els atmetllers en flor, el verd en la vegetació i el cu-cut amb el seu cant. Els productes gastronòmics de la temporada són l’arròs, les cireres i maduixes, els espàrrecs, les faves i els pèsols, les gambes, la llet de xai i els cargols.
Estiu
L’estiu comença el 23 de juny, dia del solstici d’estiu i acaba pels volts del 23 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor. És l’estació més càlida i seca de l’any, època en què el Sol és ple, el temps més assolellat, els dies més llargs i les nits més curtes. Els productes gastronòmics de la temporada són les cireres, les gambes i les ostres, els pans i coques, i tot el peix blau. L’estiu és l’estació festiva per autonomàsia, perquè antigament s’hi concentraven les festes de celebració de la fi de les tasques agrícoles (tradicionalment el 15 d'agost era el darrer dia per segar, i el 24 el darrer per llaurar els camps), que l'església va fer coincidir amb les festes patronals i perquè en l’actualitat és el temps de les vacances escolars i laborals.
Tardor
La tardor comença el 23 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor i acaba el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern. És l’estació més freda i seca de l’any, l’època en què el Sol és minvant. Es caracteritza per ser l’època de l’any en que cauen les fulles seques dels arbres i l’època en que es recullen dos dels productes del bosc: les castanyes i els bolets. Aquesta estació també concentra l’època en que tradicionalment es mata el porc i es va de cacera, ambdúes activitats destinades a tenir un bon rebost de carn per passar el fred hivern. Els productes gastronòmics de la temporada són els bolets, les castanyes i les carbasses, els calamars, les magranes, els productes de la verema i l’aviram, l’oli, l’all, les patates i el formatge.
Hivern
L’hivern comença el 21 de desembre, solstici d’hivern, i acaba pels volts del 21 de març, coincidint amb l’equinocci de primavera. És l’estació més freda i humida de l’any, l’època en què el Sol és nou, els dies són més curts i les nits més llargues. L’hivern l’anuncien les baixes temperatures i la neu a les muntanyes. Els productes gastronòmics típics de l’hivern són els calçots, les garoines, el formatge, les tòfones, el porc i tots els seus derivats, l’oli i les olives, l’arròs, el xató i les sopes. Les celebracions més importants d’aquest període venen agrupades en dos grans moments festius: el cicle de Nadal caracteritzat per l’alegria íntima i familiar, i el cicle de Carnestoltes caracteritzat per la transgressió desenfrenada.
©2010 Ecoturisme Catalunya.com -
Accés Confederats
-
Registrar-se
-
Agències
Enviar a un amic
-
Contacte
-
Mapa Web
-
Informació legal
-
Política de Privacitat