|
|
Catalunya és un petit país milenari amb una cultura i una llengua pròpies que n’han anat configurant la personalitat. Ara, Catalunya és una comunitat autònoma dins d’Espanya i ocupa una superfície de 31.930 km2. Els catalans hem estat sempre oberts als intercanvis amb d'altres cultures. Ens agrada rebre els forasters i mostrar-los la nostra terra. I ens satisfà que s’hi trobin bé, com a casa. Per això, potser, som un poble turístic per naturalesa.
Cada any, milions de turistes es concentren al litoral català, sense adonar-se que terra endins, però ben a prop d’aquesta mar Mediterrània, tan lluminosa, hi ha altres llocs d’interès turístic, monumental o paisatgístic que també mereixen ser visitats.
Festes i Tradicions
A Catalunya, cada poble i ciutat tenen cada any uns dies de festa major. L’alegria es desborda i tothom obre els braços als forasters. Moltes localitats conserven costums tradicionals d’origen ben antic. Així, a les comarques de Tarragona podeu admirar l’agilitat i la força dels "castellers", que enlairen espectaculars torres humanes. Si voleu córrer esquivant el foc i els petards que escup el drac i encenen els "dimonis", heu d’anar per Corpus a la Patum de Berga. La Patum és una festa inoblidable on es barregen arrels paganes i cristianes que es transmeten de generació en generació. De caràcter netament cristià és la Dansa de la Mort, que recorre els carrers del poble de Verges cada Dijous Sant en record de les terribles epidèmies medievals.
La nit de la vigília de Sant Joan (24 de juny) veureu encendre grans fogueres a les places i carrers de pobles i ciutats. Enmig de coets i focs d’artifici, al ritme de la música de la revetlla els catalans celebrem, tot menjant coca i bevent cava, el solstici d’estiu durant tota la nit. En les festes majors i altres celebracions i diades veureu passejar i ballar els gegants, voltats dels satírics cap-grossos.
Una altra manera de celebrar el goig i la germanor de la festa són les ballades de sardanes. Aquesta dansa tradicional, pròpia de Catalunya, es balla al so de la cobla, original conjunt d’instruments de vent i un contrabaix; els balladors es donen les mans mentre fan i desfan passos i contrapassos. Intenteu de participar-hi i sereu ben rebut. És una experiència que us aconsellem.
De temps antics, els mercats i les fires també han estat motiu de trobada i de festa per a tothom que sàpiga combinar feina i esbarjo. En molts pobles encara podeu veure el mercat setmanal o, fins i tot, diari, com les pintoresques subhastes de peix a peu de barca als ports pescadors.
A Catalunya. com arreu, se celebren també els Carnavals, són especialment alegres i multicolors els de Solsona, Sitges i Vilanova i la Geltrú . Uniu-vos a l’alegria popular d’una festa i coneixereu el nostre caràcter, que pot semblar una mica reservat en aparença, però que en realitat és amable, alegre i acollidor, com correspon a un poble mediterrani.
Natura
En el territori català hi trobareu totes les varietats de paisatges i de vegetació d’Europa. Si us agraden els paisatges d’alta muntanya gaudireu fent excursions per les valls dels Pirineus, voltades de cims enlairats, amb prats alpins, boscos d’avets i estanys d’aigües cristal·lines. I, si hi aneu a l’hivern, podreu gaudir també de les instal·lacions esportives i turístiques de les nombroses estacions d’esquí.
Si preferiu els paratges de muntanya mitjana podreu visitar el parc de la muntanya de Montserrat, una singular formació geològica amb roques de formes capritxoses i inversemblants, o el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al voltant d’Olot, on veureu els volcans extingits coberts de vegetació. O també el del massís del Montseny, que per la riquesa de la vegetació ha estat declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, i el dels Ports de Tortosa, dominant el delta, important reserva de la cabra hispànica.
Per als amants del litoral, Catalunya us ofereix també uns paisatges mariners ben variats. Si recorreu la Costa Brava, des del cap de Creus fins a Blanes, per força us sorprendran els roquissers arran d’aigua, les cales tancades per roques i illots on els pins pugnen per esgarrapar amb les arrels un lloc on créixer. Més al sud, a la Costa del Maresme i la Costa Daurada, gaudireu de platges llargues i assolellades.
Fóra interessant que coneguéssiu una altra mena de paisatge: l’extensa plana de terra i aigua del delta de l’Ebre. Els aiguamolls i els joncs són l’ambient idoni per a la reserva d’ocells migratoris, una de les més importants d’Europa.
En la transició de l’alta muntanya a la costa veureu, terra endins, l’abundor dels bladers, les vinyes i les oliveres al costat de les noves plantacions de fruiters o d’hortes excel·lents.
Gastronomia
La gastronomia catalana arrenca, com tants altres aspectes del país, de la saviesa i la tradició populars. El tractament d’uns elements simples aconsegueix meravelles que el paladar sap agrair. En aquest sentit heu de tastar l’humil pa sucat amb tomàquet i ben amanit amb oli i sal; trobareu que combina a la perfecció amb les anxoves salades o la gran diversitat d’embotits del país. Però la cuina catalana també té plats intel·ligentment elaborats i d’una gran originalitat dignes de les millors taules: pollastre amb llagosta, llobarro amb flor de farigola i carabassons rostits, perdiu amb raïm, conill amb ametlles, suquet de peix o fricandó. La pastisseria també té merescuda fama i cada comarca catalana, tant de terra endins com de vora mar, té les seves especialitats, Deixeu-vos aconsellar i descobriu-les.
No cal pas que us diguem que el complement d’un bon àpat és un bon vi. Els vins catalans us ofereixen varietat i una qualitat garantida per denominacions d’origen. Així, podreu assaborir des dels vins blancs i rosats de paladar suau fins als negres de graduació elevada i gust intens. El vi escumós de qualitat, anomenat cava, elaborat segons el mètode tradicional, ha adquirit carta de naturalesa a Catalunya i, per la seva qualitat, es compta entre els primers productes d’exportació del país. Si sou afeccionat als licors per cloure un bon àpat, també en trobareu una gran varietat, en molts casos d’elaboració gairebé artesanal (ratafies, misteles, malvasies, etc.).
Cultura i Patrimoni
Catalunya és un país milenari. Visitant-ne els diferents racons d'aquesta terra trobareu els vestigis de les diferents civilitzacions que s'han anat succeïnt al llarg de la història.
A Empúries, a la Costa Brava, reviureu la presència de la Grècia Clàssica. La colònia grega, poblada més tard pels romans, ens ha llegat un conjunt d’escultures i peces de ceràmica molt valuoses. Molt a prop es troba el poblat ibèric d’Ullastret on podreu passejar sota l’ombra de les muralles imposants. Més avall, a la Costa Daurada, és imprescindible la visita de la ciutat imperial de Tarraco, l'actual Tarragona, tot un tresor de monuments romans.
L'època medieval té multitud de referents arreu del territori català, doncs la seva personalitat històrica es forjà durant l'Edat Mitjana. De monuments pre-romànics, romànics i gòtics, bastits entre els segles IX i XIV, n’hi ha tant a les planes com a les muntanyes. Hauríeu d’admirar, a la Costa Brava, el monestir de Sant Pere de Rodes, dominant el mar, i terra endins, el de Santa Maria de Ripoll i els tres monestirs cistercencs de Santa Maria de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, importants centres culturals i artístics medievals. A les ciutats de Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa i Lleida heu d’admirar les catedrals, entre les quals la de Girona, amb la nau més ampla del gòtic europeu. També hi trobareu els edificis medievals que acollien, i tot sovint encara acullen, les institucions de govern, com ara la Paeria de Lleida o el Palau de la Generalitat, a Barcelona, seu del govern autònom de Catalunya. Aquestes pedres us parlaran dels temps en què els mercaders catalans navegaven arreu de la Mediterrània i els homes d’armes senyorejaven força indrets de les seves ribes.
Us cridarà l’atenció la bellesa de formes i l’originalitat dels monuments dels segles XIX i XX, d’estil modernista, corrent europeu que va adquirir a Catalunya caràcters propis. ¿No us sembla curiós que, a les zones vitivinícoles, els cellers, anomenats literàriament "catedrals del vi", adoptessin sovint l’estil modernista? ¿O que el mateix estil fos adoptat en la construcció d’algunes de les fàbriques símbol de l’activitat fabril del segle passat, quan el país va viure la Revolució Industrial? Barcelona és la ciutat del món amb més edificis modernistes... No és gens estrany, doncs, que Antoni Gaudí fos català.
La tradició innovadora de l’arquitectura catalana continua vigent en les realitzacions actuals.
©2010 Ecoturisme Catalunya.com -
Accés Confederats
-
Registrar-se
-
Agències
Enviar a un amic
-
Contacte
-
Mapa Web
-
Informació legal
-
Política de Privacitat